El
moviment religiós del catarisme, arribat a Europa al segle XII, provenia
dels confins d'Asia Menor i dels Balcans. La contraposició entre el Be
i el Mal, esperit i matèria, en caracteritzava la complexa doctrina,
que es resumeix amb la dificilíssima afirmació d'un ideal de puresa,
refermada pel mateix nom grec, cataros, pur. L'heretgia, anomenada també
albigesa pel nom del centre de la Guiana Albi, es difón ràpidament
en tot el sud de França i en algunes zones d'Itàlia. No obstant
es queda en una religió de minories, aquesta es difón entre els
nobles que nodreixen sentiments anticlericals i intenten defensar la independència
de les pròpies terres del control del rei de França.
Vers
l'any Mil hi ha tres grans estats que es divideixen les terres occitanes: el
Ducat d'Aquitània, que s'extén des del Loira als Pirineus; el
comtat de Tolosa, que va dels Pirineus tolosans al Roine; i el Comtat de Barcelona,
que extén el seu domini per Catalunya, sobre la costa llenguadociana
i a la Provença, i que l'any 1137 es converteix en el Regne d'Aragó.
Aquestes regions independents es fonamenten sobre els moderns valors del paratge,
l'igualtat moral de tots els membres de la societat, de la convivència,
la tol·lerància, i del jòi, la joia de viure. És
aleshores l'ambient ideal pels trobadors, els imperatius morals dels quals,
coincidint amb els de les corts, donen vida a les expressions "cortesia"
i "amor cortès".
És
sense cap mena de dubte la planta que ha donat més fama i riquesa a Occitània.
I, no obstant això, aquest no és només l'únic arbre
de la cucanya occità. Durant el segle XV a la regió de Tolosa
es desenvolupa el cultiu del l'Isatis tinctoria, guado o pastís, una
planta de la qual cada tres anys se n'extreu un tint blau intens molt apreciat
pels teixidors europeus. La planta, gràcies al qual la burguesia tolosana
de l'època s'enriqueix i prospera, és anomenat per aquesta raó
en Occità cucanya, referint-se al fabulós lloc on es menja i es
beu fins a la sacietat.