Midi Pyrénées- Menu

El moviment religiós del catarisme, arribat a Europa al segle XII, provenia dels confins d'Asia Menor i dels Balcans. La contraposició entre el Be i el Mal, esperit i matèria, en caracteritzava la complexa doctrina, que es resumeix amb la dificilíssima afirmació d'un ideal de puresa, refermada pel mateix nom grec, cataros, pur. L'heretgia, anomenada també albigesa pel nom del centre de la Guiana Albi, es difón ràpidament en tot el sud de França i en algunes zones d'Itàlia. No obstant es queda en una religió de minories, aquesta es difón entre els nobles que nodreixen sentiments anticlericals i intenten defensar la independència de les pròpies terres del control del rei de França.

Vers l'any Mil hi ha tres grans estats que es divideixen les terres occitanes: el Ducat d'Aquitània, que s'extén des del Loira als Pirineus; el comtat de Tolosa, que va dels Pirineus tolosans al Roine; i el Comtat de Barcelona, que extén el seu domini per Catalunya, sobre la costa llenguadociana i a la Provença, i que l'any 1137 es converteix en el Regne d'Aragó. Aquestes regions independents es fonamenten sobre els moderns valors del paratge, l'igualtat moral de tots els membres de la societat, de la convivència, la tol·lerància, i del jòi, la joia de viure. És aleshores l'ambient ideal pels trobadors, els imperatius morals dels quals, coincidint amb els de les corts, donen vida a les expressions "cortesia" i "amor cortès".

És sense cap mena de dubte la planta que ha donat més fama i riquesa a Occitània. I, no obstant això, aquest no és només l'únic arbre de la cucanya occità. Durant el segle XV a la regió de Tolosa es desenvolupa el cultiu del l'Isatis tinctoria, guado o pastís, una planta de la qual cada tres anys se n'extreu un tint blau intens molt apreciat pels teixidors europeus. La planta, gràcies al qual la burguesia tolosana de l'època s'enriqueix i prospera, és anomenat per aquesta raó en Occità cucanya, referint-se al fabulós lloc on es menja i es beu fins a la sacietat.

MENU - MIGDIA PIRINEUS

Conques (Avairon)
	UN ROBATORI DE RELÍQUIES
Bozouls (Avairon)
	A DALT DE L’ABISME SOBRE L’INFERN
Espalion. - Església de Perse (Avairon)
	UNA HISTÒRIA SARRAÏNA
Sylvanes (Avairon)
	DESPRÉS D’UN LLARG PEREGRINATGE
Saint?Lizier (Haute Garonne)
	UN BISBE MIRACULÓS
Vals (Ariège)
	ANTIQUÍSSIMES PRESÈNCIES
Moissac (Tarn et Garonne)
	UNA LLARGA SÈRIE DE DESVENTURES
Rocamadour (Lot)
	PEREGRINATGE DE SANTS I SOBIRANS
Tolosa - (Haute Garonne) - Basilica de Saint?Sernin (Sant Serní)
	UNA ESPLÈNDIDA SÍNTESI
Montsegur
	CIUTADELLA DE L’HERETGIA
Lescure - Església de San Michele (Tarn) - Romanou (Tarn)
	DOTZE PER SALVAR UNA ESGLÉSIA
Albí (Tarn) - Església de Sant?Salví
	UN JURISTA ESDEVINGUT MONJO
Comba Romal (Avairon)
	UN JOVE D’ALTS IDEALS
Castelnau?Pegayrols (Avairon)
	A L’EXTREM DE L’ABISME
Saint Just de Valcabrere Sant Bertrand de Comenges (Haute Garonne)
	L’EXILI D’HERODES
Saint Pierre de Besseujouls (Avairon)
	FETA DE PEDRA VERMELLA
Cotlliure (Pyrénées Orientales)
	EFÍMERS SOBIRANS I IMMORTALS ARTISTES