ORA ET LABORA
L’Església de Pedona. Sorgida en temps longobards sobre el sepulcre del màtir Dalmazzo (Dalmasses), fou, durant segles, centre de la cristiandat al Piemont i lloc de pas pels peregrins entre el Nord d’Itàlia i la Provença. Ampliada durant el Segle VII, fou reconstruïda pels monjos benedictins després de la invasió sarraïna dels segles VIII i IX amb la façana romànica del crucifix pintat al fresc. L’esperit de la regla benedictina es torna a trobar a la cripta romànica semienterrada, lloc de silenci i pregària pels monjos actius fins el 1439. A la fundació romànica de l’abadia s’hi ha sobreposat posteriorment l’estil barroc de la capella superior del cor, de les tres naus i de la façana sobreelevada.

LA CAPELLA ANGEVINA
S’atribueix a la reina Joana d’Anjou, la construcció a l’abadia de Pedona d’una capella per hospitar les relíquies de San Dalmazzo (Sant Dalmasses). La decoració d’aquest lloc, anomenat capella angevina, es va fer al voltant de 1460 de la mà d’un pintor desconegut, el traç del qual recorda però, el dels germans Biasacci de Busca o de Giovanni Baleison de Demonte. Dels frescs gòtics només en queden avui uns pocs fragments, representant els sants Stefano (Esteve) i Giovanni (Joan). Al contrari s’han conservat molt bé els frescs de la capella superior que pertanyen al 1672: els tres grans requadres de la volta representen el martiri de Dalmazzo (Dalmasses), mentre al cor superior es troben, entre figures grotesques i Apòstols, els Miracles del Sant.

LA CIUTAT DELS CENT NOMS
Situada a la desembocadura de la vall Vermenagna, Gesso i Stura, Borgo San Dalmazzo és un important nus viari i un centre antiquíssim de vida religiosa. Durant segles el seu nom fou Pedo o Urbs Pedona, el significat del qual es presta a mil conjetures. Alguns l’atribueixen al poble dels Tyrii Pedates, altres a l’expresió ad pede montium, als peus de la muntanya, altres encara als caminants que transitaven a peu sobre els seus carrers o al terme pre-llatí “ped”, solc al terreny , degut als tres rius que hi conflueixen. Només, en època medieval, va prendre el nom de Burgus Sancti Dalmacii, del nom del seu Sant Patró, martiritzat l’any 254; però pels seus habitants és simplement Lo Borg.