LA LLEGENDA DE SAN CHIAFFREDO
Segons la llegenda, Chiaffredo, soldat romà de la legió de Tebes, s’hauria refugiat als Alps per fugir de la persecució anticristiana de l’Emperador Maximià: però trobat per l’exèrcit romà, fou martiritzat i mort a les muntanyes l’any 290. El 18 de novembre de 522, després de circumstàncies miraculoses, els habitants de Crissolo retrobaren la sepultura del sant i van erigir en el seu honor una esglesiola, visitada i restaurada ja pel rei longobard Ariperto II al segle VIII. lloc de peregrinatge fins el segle XIV, sota el marquès Ludovico II, la primitiva estructura va ser substituïda per un gran santuari, destinat a suportar durant el segle XVII els assalts dels valdesos i dels hugonots.

ENTRE RELÍQUIA I EX?VOTO
L’any 1642 les relíquies de Sant Chiaffredo van ser transferides a la Catedral de Saluzzo: van romandre en el santuari només els ossos d’una cuixa i d’una mà. La grand devoció popular per aquest sant és testimoniada pels més de mil quadres votius que recobreixen les parets de l’església. Aquesta última presenta una nau central del segle XVI, amb arcs de mig punt amb volta de creueria: les naus laterals, així com la capella de les relíquies, són afegits tardans del segle XIX. El Santuari no presenta pintures d’importància, però nombroses teles dels segles XVI i XVII tenen com a motiu a Sant Chiaffredo amb la Verge, a San Costanzo i a Sant Francesc.

IL BUCO DEL VISO (EL FORAT DEL VISO)
L’any 1478 el Marquès de Saluzzo, Ludovico II, en un intent de facilitar els intercanvis comercials de sal, teixits, llana i pells entre el propi territori i el sud de França, va fer excavar a la roca un túnel, potser el primer dels Alps. Anomenat Pertuis, forat del Viso, va ser realitzat al costat del Colle delle Traversette, a 2882 metres d’altitud. La galeria, que es pot recórrer -òbviament a peu- encara avui, té una lleugera pujada: amb una alçada al voltant dels dos metres, 2.50 d’ ampla, i de 75 metres de llargada. Segons la llegenda aquesta Collada, el nom de la qual indica un petit passatge, hauria estat superat inclús pel cartaginès Anibal, al cap del seu mític exèrcit al llom dels elefants.