Castellar - Capella de San Ponzio


SAN PONZIO, ALIAS SANT SEBASTIÀ
Rústica capella campestre aixecada al segle XIII amb murs de pedra i coberta amb rajoles, està precedida d’una profunda portalada sobre pilastres. A l’origen, estaba dedicada a Sant Sebastià, com testimonien els frescs amb les Històries de la vida del màrtir a la banda dreta. La denominació San Ponzio (Sant Ponç) es referia, en realitat, a l’església situada al centre de Castellar, destruïda l’any 1725 pels Comtes de Castellar per deixar espai a l’actual parròquia. La part més antiga és l’absis, mentre la nau de dos trams representa un afegit posterior. Finalment, també el segon tram va ser abatut per realitzar la portalada.


EL SACRIFICI DE PONÇ

Al presbiteri de l’esglesiola, entre el 1450 i el 1460 Pietro da Saluzzo va realitzar un original fresc. Després de la Mare de Déu entronitzada, l’Adoració dels reis Mags, les Santes Catarina, llúcia la protectora de la vista i Apol·lònia invocada contra el mal de dents, els segueix el Martir Sant Ponç. Soldat de la legió de Tebes, va ser perseguit per l’emperador Valerià a causa de la seva fe cristiana. Anant per la vora de les pendents dels Alps Marítims, es va refugiar a Cimiez, on per no voler abjurar de la seva fe ,fou esquarterat per quatre cavalls que estiraven cadascú en una direcció oposada.


JORS BONETO, ARTISTA PER NECESSITAT
Hi hagué algú, com Pietro da Saluzzo, que esdevingué artista per vocació i qui, com Jors Boneto de Paesana, fa de la pintura un mitjà de subsistència. Nascut a la Vall de Po l’any 1746, el “pintor bohemi" treballà sobretot a les valls del Marquesat, deixant centenars de testimonis del seu pas. Amb una gran força expressiva es dedicà a la pintura popular votiva, pintant les imatges dels sants, venerats com a figures intermediàries entre el poble i Déu. Símbols sagrats, però també apòtrops, desenes de pilastres sorgeixen al llarg dels camins de ruc i dels camins recorreguts per mercaders i peregrins per oferir protecció a la necessitat, a les pestes, i a les pors atàviques de l’home, com l’aïllament de la muntanya.