UN DIÀLEG DIVÍ
Comunicada amb Luserna San Giovanni per un pont de pedra del segle XVII, el territori de la Vall de Pellice conserva la capella gentilícia dels Luserna de Rorà, edificada entre el 1450 i el 1520 i dedicada a San Bernardino (Sant Bernat). Al presbiteri, pintat pel cèlebre Maestro de Lusernetta, sota de la Mare de Déu entronitzada amb Santa Magdalena i Sant Joan Baptista destaca la figura de San Bernardino (Sant Bernat),que amb expressió de patiment mostra l’hòstia a un auditori escèptic. Al seu costat, San Chiaffredo porta llança i escut, mentre Sant Esteve dialoga amb Déu invocant el perdó per tots aquells que el volen lapidar. Un pergamí que es desenrotlla entre el cel i la terra és el símbol de la seva conversa.

UN SAGRAT ENGANYATALL
Allà on originàriament hi havia situat l’altar, un jove clergue, dia i nit, estiu i hivern, durant segles, portà les canadelles per la Missa. Es tracta, obviament d’un antiquíssim i singular enganyatall. A tamany natural, el seu efecte escenogràfic i il·lusionístic dins la penombra de l’església només il·luminada per candeles, deuria ser espectacular. Sobre les parets, sempre de tamany natural, s’hi representa als dotze Apòstols. També imponent i quasibé real és el fresc de la Mare de Déu de la Misericòrdia, atribuït a Jacobino Longo. Sota l’ample mantell de la Verge, circumdada d’àngels i dels Sants Sebastià i Biagio, troben protecció els comtes Luserna de Rorà, els quals van encarregar l’obra.

ELS FOCS DE LA LLIBERTAT
La nit del 17 de febrer de cada any s’encenen centenars de fogueres sobre els turons de les valls de Pellice, Chisone i Germanasca: Els petits focs d’alegria recorden l’esdeveniment més important de la història del poble valdès. El 17 de febrer de 1848, Carlo Alberto concedeix l’Emancipació de fet als seguidors de Valdo, osigui la llibertat de culte.
D’aleshores ençà celebren la seva festa de la lliberació amb aquest ritus suggestiu que recorda els antics focs propiciatoris encesos pel poble per a la divinitat. D’aquesta tradició, encara viva a Provença a la Muntanya Sainte Victoire, en resten traçes, encara, a la cultura catòlica en les fogueres de Sant Joan de les valls de Cuneo.