VALDESOS I “BARBETS”
Els Pobres de Lió són els seguidors del moviment fundat al segle XII pel lionès Pere Valdo. Els seus predicadors itinerants i cèlibes eren anomenats “barba” no perquè volguessin ressaltar els seus bigotis i la seva barbeta, sinó perquè en Occità, barba, a més de significar “oncle”, era un apel.latiu utilitzat amb les persones ancianes. Dignes de respecte: això els val als valdesos el sobrenom de “barbets”. Durant els segles XVI i XVII aquests s’intal·len a les valls de Chisone, Germanasca i Pellice: però l’any 1686, els de Savoia revoquen la llibertat de culte, i s’inicia un període de guerres religioses on es veu abandonar les valls als valdesos, per fugir cap a la Suïssa calvinista. El seu gloriós retorn l’any 1690, després d’anys de lluita, és conegut com la Grande Rentrée .

ESGLÉSIA O TEMPLE?
Un destí comú signa les dues esglésies de la vall de Chisone. La de Sant llorenç, situada al barri de Traverses, fou edificada durant el segle XV i dedicada, en primer lloc, a Santa Maria de les Gràcies, després a Nostra Senyora de la Visitació, i del 1560 al 1685 fou utilitzada com a Temple Valdès. L’església de Santa Maria de l’Ascensió del barri Ruà, fou erigida al segle XI i ocupada pels valdesos l’any 1559. Totes dues foren destruïdes pels barbets a finals del segle XVI i reconstruïdes al mateix lloc per voluntat del rei lluís XIV. L’any 1698, sorgeix així l’Església de Sant llorenç; l’Església de Santa Maria fou restituïda als catòlics l’any 1685, ornamentada amb un retaule representant l’Ascensió, obra de Lorenzo Doufour, pintor de la Casa de Savoia.

LES GRANS MURALLES OCCITANES
Una mena d’escala titànica, com una gran cascada de muralles i esglaons. Una massa gegant i trista de construccions, que oferia no només un aspecte barrejat entre el sagrat i el bàrbar, com una necròpolis guerrera o una roca monstruosa. Una cosa estranya, gran, veritablement bonica. Era la fortaresa de Fenestrelle.Aquestes són les paraules emprades per De Amicis per descriure el conjunt de fortificacions que comença a la Vall valdesa de Chisone sobre un desnivell de 635 metres, una llargada de 3 km i una superfície de 1.300.000 mq. Feta construir pels Savoia entre el 1727 i el 1837, les tres fortificacions que la composen estan comunicades per una escala coberta única a Europa, de 1,5 km de llargada amb 4.000 esglaons.