IL BORGO DI BERTA (LA CIUTAT DE BERTA)
A la vila villaggio romana de Sale Bertae , La Ciutat de Berta, des del 1057, hi ha notícia d’una església romànica de la qual avui no en queda res més que els capitells i la base de la torre del campanar. La resta de l’edifici dedicat a Sant Joan Baptista data dels segles XIV-XV. La Parròquia conserva a les llunetes unes esplèndides pintures al fresc, de les poques obres de la vall signades i datades: l’autor és Giovanni Dideri d’Avigliana qui l’any 1508 realitza la Vida dels Sants eremites Pau i Antoni i una Verge de la Misericòrdia en què la Mare de Déu-Església amb els braços oberts acull sota el seu mantell el fidels i els mecenes, qui encarreguen l’obra.

EL MIRACLE DE SANT ELIGI
Sant poc representat a les valls occitanes, el llemosí Eligi normalment era representat com a ferrer o com a orfebre. De fet, hauria treballat al taller d’un orfebre abans de convertir-se en un expert cisellador i autor d’obres mestres com el sarcòfag de Sant Martí de Tours, el mausoleu de Sant Denís i el tron del rei Clotari II. A Salbertrand, com a la Mare de Déu del Rosari de Bernezzo, a la Vall Grana és la iconografia més humil la que destaca : l’escena del cèlebre miracle representa el Sant en l’acte de reimplantar la pota a un cavall, ell mateix l’hauria tallat per ferrar-la, tornant a curar l’animal amb el símbol de la creu.

LA DEVOCIÓ DELS MISTERIS
Una tossuda tradició tardomedieval radicada als Alps va fer que fins al segle XVIII es recitessin misteris sobre els llocs sagrats de l’església i les històries sobre els martiris dels sants. Primeres manifestacions de religiositat col.lectiva, posaven en escena els drames sagrats destinats a exaltar la figura del sant i a inculcar al poble el terror del mal i del pecat. Entre els textos sagrats més cèlebres, el misteri de Sant Joan Baptista de Salbertrand de l’any 1546, i el de Sant Sebastià de Chiomonte del 1725, i de Santa Andrea de Ramats del 1739. És esplèndid el cartapaci occità de Sant Antoni de Névache dels primers anys del segle XVI, composat probablement per un jove de Bardonecchia.