VICIOSOS I SANTS
La capella romànica d’Horres presenta a la façana un dels temes més originals i fascinants de la pintura alpina del segle XVI, la Cavalcada dels vicis, personificats per animals al·legòrics que lligats amb una cadena es dirigeixen vers la boca d’un monstre, símbol de l’infern. A l’interior s’hi situen els virtuosos. Al presbiteri, datat del 1530, la Vida i Miracles de Sant'Andrea (Santa Andrea), de qui és representada també la crucifixió sobre la cèlebre creu grega. La nau alberga però, el cicle del segle XV de la Vida i Miracles de San Giacomo (Sant Jaume), en primer lloc l’acte de la predicació, l’expulsió dels dimonis, i després la seva martirització.

LA GIOCONDA ALPINA
És curiosa la iconografia medieval dels vicis. L’orgull és un rei a cavall d’un lleó, l’avarícia estrenyent una bossa de diners va damunt d’una mona, la gula mossega un pernil i va a la gropa d’un llop. La còl·lera s’apunyala el pit i cavalca sobre d’un lleopard, l’enveja damunt d’un gos senyala els veïns, la mandra és una dona ferida que s’abandona sobre d’un ase. La luxúria, a cavall d’un cabró, és una dona bella que porta un mirall i que deixa veure les cames.
Excepcional és la càrrega expressiva dels vicis “femenins”: la luxúria, amb la mirada perduda en el buit com una Gioconda alpina, és temptadora, però també plena de nostàlgia pel temps que s’emporta la bellesa i la juventut.

LA MÀSCARA DE FERRO
Un home sense cara, obligat a tapar-se la cara amb una màscara de vellut negre recoberta de tires d’hacer, per tota la vida. Empresonat durant deu anys a la Bastilla, va sobreviure un altres setze a les gèlides i obscures cel·les de la Cittadella de Pinerolo, abans d’acabar confinat durant sis anys a la Vall Susa, al castell d’Exilles. Morirà l’any 1703, sempre seguit del carceller Saint Mars que tenia l’ordre de matar-lo en cas que es tragués la màscara o d’afusellar a qui n’hagués descobert la identitat. Fins i tot Voltaire es va fascinar pel seu misteri, com Alexandre Dumas que va formular la hipòtesi que l’incòmode home sense cara fos el bessó del rei Sol.