UGONE LO SCUCITO (HUG EL DESCOSIT)
El culte a Sant Miquel es va difondre a Itàlia des d’Orient entre el segle V i el VI. En aquells anys va sorgir a la Vall Susa un conjunt arquitectònic format per tres minúscules capelles, nius d’àligues arrabassades a 926 metres de l’inexpugnable roca del Monte Pirchiriano. La realització del primer cos de la monumental abadia es deu a la intervenció de l’alvernès Hug, anomenat "lo Scucito" (el descosit) per la seva forassenyada prodigalitat. Ell mateix va fer construir un edifici que englobés al seu interior les tres capelles: damunt d’això s’injertà la imponent construcció abacial, prodigi de l’arquitectura medieval a cavall entre el romànic i el gòtic, monument símbol del Piemont que des de fa deu segles domina la Vall Susa.

EL NOM DE LA ROSA OCCITANA
Durant el segle XII es va realitzar una cinquena església gràcies a un atrevit fonament, a l’interior del qual fou excavada una immensa escala, anomenada dels Morts. Al llarg de l’escala, que supera un desnivell de vint metres i que està excavada a la roca, de fet, s’obren nínxols en els quals eren posats els esquelets dels monjos. L’obra mestra d’aquesta impresionant església, d’una alçada de 41 metres i posada sobre d’un fonament de 26, és el pòrtic del Zodíac del Mestre Nicolao. Les figures esculpides en marbre representen monstruosos motius mitològics i bíblics. A l’interior gòtic, en les fredes i fosques jornades d’hivern, s’hi hauria pogut ser ambientar la història de Il nome della rosa (“El nom de la Rosa”).

LA FORTIFICACIÓ D’ EXILLES
La ciutat medieval d’Exilles, petites cases i estrets carrerons, posseeix un grandiós conjunt de fortificacions. Situat, com la Santa Església de Sant Miquel, sobre la punta d’un esperó rocós que domina la vall, té un origen antiquíssim: l’any 1339 ja existia com a castell quadrangular de les dues torres circulars. Destruït pels francesos l’any 1796, es va reconstruïr entre el 1821 i el 1829. Convertit en museu, avui en el Cortile del Cavaliere (Pati dels Cavallers) esborranys, mapes i imatges en moviment expliquen la història secular de la fortificació d’Exilles i de l’arquitectura militar dels Alps Occidentals.