UNA ESGLÉSIA OBERTA
La capella quadrangular del segle XV és coberta amb una volta de creu, originàriament oberta a tres bandes amb arcades de volta de canó amb arcs. Al segle XVII, aquests van ser tapats i només van ser reoberts a finals del segle XX. Sobre la façana d’aquesta esglesiola, destaca una curiosa Anunciació, on entre els personatges de la Verge i l’Arcàngel Gabriel hi apareix el Déu Etern: Aquest emana un llamp lluminós on s’entreveu un petit home nu, Jesús. A l’absis s’imposa la Mare de Déu entronitzada entre Sant Joan Baptista i Bernardo da Mentone, conegut també com Bernat d'Aosta. Molt venerat als Alps, que va fundar els hospicis del Grande e Piccolo San Bernardo i per aquesta raó, fou escollit com a protector dels viatjants i alpinistes. No hi ha però, cap traça del segon advocatari, Mauro, un monjo benedictí.

SANTS O HOMES?
Com és costum, Pietro da Saluzzo, autor de tota la decoració pintada al fresc en el absis, els Evangelistes entronitzats acompanyats dels seus símbols apocalíptics: el lleó per Marc, el brau per lluc, l’àngel per Mateu i l’àliga per Joan. Rodejats pel Doctors de l’església Ambrosi, Agustí, Girolamo i Gregori el Magne, estan representats en actituds molt humanes i anticonformistes: Mateu es treu una sandàlia i xuma la ploma a l’espera de la inspiració, Ambrosi porta ulleres de nas, lluc trempa la ploma per poder escriure millor.

LA TRINITÀ (TRINITAT)
Semiamagat al fons d’un pati, al qual s’accedeix passant per sota d’un baix arc de pedra, l’Alberg de la Trinità de Valgrana és una simple construcció de dues plantes. Edifici medieval amb finalitats assitencials, destinat a acollir peregrins i malalts, presenta a la façana, un raríssim fresc datable entre el 1455 i el 1470 i atribuït als germans Biasacci. La Trinità (Trinitat) està representada segons la iconografia horizontal: Pare, Fill i Esperit Sant, que es veuen com tres busts mascles idèntics que emergeixen del mateix cos.
A partir del Segle XVII, l’Església va considerar rústiques i irrespetuoses aquestes representacions que van desaparèixer així, dels edificis sagrats però no de les Confraries de Melle, Venasca i Valgrana.