UNA ESGLÉSIA FEMENINA
De planta romànica, la que fou durant segles l’església parroquial de Caraglio, fou renovada moltes vegades: el campanar de l’alta cúspide piramidal és d’estil gòtic, mentre la nau i la façana porten la impromta barroca. A l’interior hi van treballar, durant la segona meitat del segle XV, els germans Biasacci de Busca: però tot i que l’església està dedicada al cèlebre sant evangelitzador, les veritables protagonistes són santes i màrtirs, capaçes “d’amarar-se de fe i no d’espasa”. Entre elles, Maria Magdalena representada aquí com la portadora de mirra, osigui l’ungüent amb el qual haurien perfumat el cos de Jesús deposat, llúcia i Apolònia amb ull i tenalles, símbol del martiri.

LES ONZE MIL VERGES
A la llegenda àurea de Jaume de la Voràgine, Úrsula, filla del rei de Bretanya que havia viscut al segle IV, provant de marxar en peregrinatge cap a Roma, demana al seu pare deu noies verges, cadascuna de les quals porti mil noies verges de companyia. Amb aquest exèrcit religiós surt aleshores cap a la Ciutat Santa, però durant el viatge de retorn és empresonada a Colònia. Havent refusat de casar-se amb el rei dels Huns és martiritzada amb fletxes i morta, juntament amb les seves companyes. Juntament amb aquesta escena inèdita, correspon a la capella de Caraglio ,una imatge també estranya, a Santa Caterina de Siena que reb els estigmes propis davant l’escena anàloga amb Sant Francesc com a protagonista.

LA MADONNA DEL CASTELLO
Al Santuari de la La Madonna del Castello ( Mare de Déu del Castell) que domina Caraglio, l’any 1410, un autor anònim va pintar al fresc les escenes de la Vida de Maria enriquides amb episodis extrets dels Evangelis Apòcrifs. Entre d’altres, la fuga al camp de Joaquim, ple de vergonya i tristesa per l’esterilitat de la seva muller Anna. Segueixen amb la trobada a la Porta Àurea, on d’una sola abraçada, hauria estat concebuda la Verge, i el naixement de la Mare de Déu amb Santa Anna assitida per una llevadora.