ESGLÉSIA I CENTRE DE PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
La Cartoixa de Santa Maria, edificada l’any 1173, fou durant segles el centre de l’activitat productiva de la Vall Pesio: Al costat de l’església els monjos van realitzar de fet serradores , forges i molins, van reorganitzar les pastures i van introduïr entre els vilatans, les noves tècniques agrícoles. El conjunt d’edificis actual és d’impromta tardo-renaixentista: un pont del segle XVII condueix al Petit Claustre, en una època allotjament dels depenents del monestir. Una gran escala contemporània, obra de Giovenale Boetto, condueix al veritable i propi claustre, flanquejat per tres bandes amb una llarga porxada sobre la qual s’aboquen les cel·les dels religiosos que mantenien la regla del silenci.

DUES ESGLESIES, DOS ESPERITS
Entrar dins la fresca església del segle XVII, equival a fer un salt en el temps, en un món de monjos actius i silenciosos. Sembla que s’hi escoltin les passes silenciosos i s’hi puguin entreveure les ombres sobre l’escala i sobre la llotja, a la vora de la pintura al fresc del segle XV amb la Verge Maria de la Misericòrdia entre San Brunone i Sant Joan Baptista, que sosté un mantell sota el qual s’hi refugien dotze cartoixans. L’Església continua de l’Ascenció, construïda al segle XVI amb la façana curiosament orientada al torrent, és però, for més recarregada i és decorada amb frescos del segle XVI de Parentano i del flamenc Jean Claret.

UN MÓN HIPOGEU
Els cursos d’aigua alpins presenten sovint trets amb recorreguts subterranis que han originat espectaculars fenòmens càrsics. Entre els més suggestius,la Gruta de Bossea, a la Vall Corsaglia, on el torrent subterrani ha creat un complexe sistema de galeries i salons al llarg de força kilòmetres i amb una profunditat d’un centenar de metres. El llac d’ Ernestina, la galeria de les Meravelles, la sala Garelli, amb una llargada de 110 metres i amb una alçada de 45 metres, la sala del Temple on s’hi realitzen concerts, i les gorjes, les estalactites i les estalagmites creen un veritable UNIVERS hipogeu.
A la Vall Maudagna s’hi troba la gruta del Caudano, laberint de quatre plantes sobreposades de galeries, mentre a la Vall Pesio hi ha el Pis, un sifó subterrani que projecta al buit un espectacular remolí d’aigua d’aproximadament 30 metres.