ELS CONSTRUCTORS LLOMBARDS
La vasta església abacial, situada en el centre de la vila, va sorgir probablement sobre un assentament cristià anterior, però les primeres traces segures de l’existència d’una església, provenen del segle IX. Un grup de religiosos hi resideix el 982, quan l’arquebisbe de Narbona, Ermengaud, fa ampliar l’església anterior. Durant uns quants segles Quarante continuarà depenent de la seu narbonesa. És per voluntat d’un altre arquebisbe de Narbona, Guifred, que es construeix l’església actual, consagrada l’any 1053. Fill d’un comte de la Cerdanya, Guifred es va dirigir quasi amb tota seguretat a la corporació de constructors llombards que des de feia algunes dècades treballaven a l’àrea catalana i que han deixat visibles traces del seu estil en nombrosos edificis com a Sant Miquel de Cuixà o a Ripoll.

EL PRIMER ROMÀNIC
Amb els absis de Lagrase, Saint-Guilhem-le-Désert i Caunes, al Minervès, l’església abacial de Quarante representa un dels exemples més bells del primer romànic al llenguadoc. Aquesta veritable revolució arquitectònica és encara visible a l’edifici. Només cal comparar els murs laterals (que remunten a l’any 982 i han estat conservats amb alguna modificació) amb l’absis, la nau i el transcepte que daten però del 1053. Si bé els murs de l’església d’Ermengaud estan encara construïts amb una tècnica que recorda la romana (petites pedres escassament perfilades), les parts edificades al segle XI mostren una harmoniosa decoració mural amb sanefes llombardes, amb fornícules i decoracions de basalt al voltant de portes i de finestres. Diferents tipus de volta han estat utilitzats a Quarante: la volta de canó per la nau central, amb nervis en forma de creu a les naus laterals, o amb cúpules sobre trompes. Un preciós testimoni de les recerques arquitectòniques que hi hagué durant el sorgiment del romànic. L’església de Quarante conserva altres tresors: un dels més bells entre els altars amb seccions de marbre blanc del llenguadoc (probablement del segle X); en una capella lateral, hi ha un sorprenent sarcòfag romà del segle III i un reliquiari representant el cap de Sant Joan Baptista, obra mestra de l’escola d’orfebreria de Montpeller (segle XV).

TRESORS AMAGATS
Nombrosos són a la regió, els edificis religiosos com Quarante, de gran valor artístic i, no obstant això, poc coneguts. Petites capelles de gran harmonia, com St.Germain de Cesseras, perduda en un bosc de pins marítims. O Sant Martí des Puits a prop de Lagrassa, amb els seus frescos suggestius. I després Escales, Montbrun, Ouveillan, Douzens, serenes viles entre vinyes que conserven petites meravelles desconegudes. Per fer-les descobrir hem creat l’itinerari de “Tresors amagats”, que proposa algunes cites de gran importància, lluny de les rutes conegudes. (reenviem a la ruta dels “Tresors Amagats”)