Aigües mortes (Gard).

EL PORT DE SANT LLUÍS
Al començament del segle XIII, el petit regne de França no disposava encara d’una veritable obertura al Mediterrani: lluís IX decideix, aleshores, fundar un port "real" que els permetés no dependre més de Marsella o de Saint Gilles per fer les expedicions a Terra Santa, però també per participar directament dels grans beneficis que es derivaven del comerç marítim. El Rei adquereix doncs l’any 1240 dels monjos de Psalmody un vast terreny de pantans salats, sobre els qual sorgirà Aigües Mortes. En una ràpida successió sorgeixen la Torre di Costanza, la ciutat amb una planta escaquer i les poderoses muralles al voltant. Especials avantatges fiscals i una sèrie de franquícies encoratgen l’arribada d’una vasta població d’artesans, comerciants i banquers. Ja l’any 1248, lluís IX utilitzà el port d’Aigües Mortes per emprendre la seva nova Croada, beneïda per nombrosos oficis a l’església de la ciutat. L’expedició va concloure amb una derrota desastrosa i el mateix Rei fou fet presoner a Egipte i fou alliberat amb un rescat. L’any 1270, una nova expedició: aquesta vegada el Rei lluís no tornarà: de fet, morirà de pesta a Tunísia. El port d’Aigües Mortes continua prosperant fins a la meitat del segle XIV, quan l’arena progressivament el separà del mar. Durant la Guerra dels Cent anys i les guerres de religió, la ciutat és el teatre de sagnants enfrontaments, però els seus imponents bastions sobreviuen a totes les vicisituts i continuen a erigir-se al mig de la plana.

BASTIONS ENTRE ELS PANTANS
Les fortificacions de la ciutat, pràcticament itactes i perfectament homogènies, són un magnífic exemple d’arquitectura militar medieval. S’extenen en un 1 km 634 mm. i estan envoltades de boniques torres i portes amples. Construïda entre el 1239 i el 1280, envolten tota la ciutat i li donen l’aspecte d’un lloc que ha romàs a fora del temps. La torre de Costanza (el nom de la muller de lluís IX) és un gran bastió circular, amb espessos murs de 6 metres. Durant segles sovint va ser utilitzat com a presó, en particular per recloure-hi els Protestants durant les guerres de religió. També és interessant l’església de Notre-Dame des Sablons , al centre de la ciutat. És d’un estil gòtic primitiu i colpeix per les línies austeres i elegants i la quasibé completa absència de decoració. En aquesta església el Croats venien a beneïr les seves missions a Terra Santa. lloses de marbre situades a l’entrada i una estàtua de lluís IX (Sant lluís) resten per donar-ne testimoni. Són sorprenents, però molt bonics en aquell quadre clar i sever, els vitralls de molts colors de l’artista contemporani Claude Viallat.

CROATS I TERRA SANTA
Veritable i propi monument a la Guerra Santa, Aigües Mortes guarda encara el mar, més enllà del qual allò desconegut esperava als Croats: potser el Paradís, la riquesa, la glòria, o potser només la mort. Al voltant de la plaça on Sant lluís des d’un alt pedestal vigila encara les operacions, bull el comerç com fa set segles. Els turistes, atrets per l’estranya bellesa del lloc, han sustituït els Croats, les empremtes dels quals crearen aquí innombrables fortunes. En efecte, les expedicions a Terra Santa van ser sempre grans ocasions comercials i financeres: es va inventar per l’ocasió i sobretot per l’ús dels peregrins, l’avantpassat de la carta de crèdit.
|
|
|
|
|
