CAPITAL DE LA CAMARGA
Tot i no haver estat mai un lloc principal d’una província romana, Arles esdevé residència imperial a l’època de Constantí i, a partir del 395, alberga el Prefecte Pretori de les Gàlies. Situada al centre d’un important nus de communicacions i custodi de les més antigues tradicions provençals, avui Arles, per aquesta raó, pot ser considerada la Capital de la Camarga. Tot i ser una ciutat “antiga” per excellència, Arles ha sabut integrar en el temps, els diversos estrats d’una història en perpetu desenvolupament: el seu passat gallo-romà amb l’Amfiteatre, el Teatre antic, les Termes, el Palau de Constantí, el Fòrum i la Necròpolis. Però també grans monuments d’època romànica com la catedral de Saint Trophime i les esglésies de Saint Cézaire i Sant Honorat. A l'Hotel Castellane?Laval, hi té finalment la seu, el Museu Arlaten, fundat per Frédéric Mistral amb els diners rebuts del premi Nòbel l’any 1904, el més complert museu sobre la seva cultura i la vida provençal.

NOBLESA I ELEVACIÓ
Edificada al segle V sobre antics vestigis, la Catedral resta inconfusible per la seva gran noblesa, simplicitat i per la seva sublim elevació. Cap el 1152 pren el nom de Saint Trophime, primer Bisbe d’Arles, segons la llegenda, deixeble de Sant Pau i evangelitzador de la Provença. Aquesta església constitueix un excel·lent exemple de l’art romànic provençal. L’arquitectura interior sòbria i elegant fa una gran utilització de les formes antigues. Però és la portalada la que crida l’atenció: està constituïda a imitació dels arcs de triomf antics i les seves decoracions recórren el motius de l’antiguitat clàssica.
L’escultura representa, juntament amb la del claustre, un dels punts culminants de l’art romànic. La bellesa del claustre és veritablement notable: en les galeries es troben esculpides escenes del Nou Testament i les històries de Saint Trophime , Joan, Pere, Esteve, Pau i Andrea. És encantadora la riquesa iconogràfica dels capitells, àmpliament dedicada a la infantesa i a la Passió de Crist.
Classificada l’any 1981 com a monument insigne del Patrimoni Mundial de la UNESCO, la Catedral s’imposa com una de les joies per les quals el poble occità pot estar veritablement orgullós!

DE PROVENÇA EL MAR, EL SOL
Així a La Traviata de Giuseppe Verdi, la mar, la terra i el cel de Provença no coneixen les boires del nord ni la brutalitat de les tempestes.
Una passió forta, la que lliga la música i la Provença: l’any 1872 a l’òpera lírica l'Arlésienne, Bizet evoca l’atmòsfera d’Arles mitjançant l’ús de melodies tradicionals occitanes amb una història extreta d’un conte de les "Lettres de mon moulin" de Daudet. S’hi narra un drama que va succeïr realment a la família de Mistral. Un nebot de l’escriptor, promès amb una jove que s’havia descobert que no era verge, es va suicidar pel deshonor tirant-se per una finestra. La noia era en realitat de Béziers, però potser per respecte vers Mistral, Daudet va ambientar el succés a Arles.