LA GERMANA PETITA
L’Abadia de Silvacane neix en un lloc desolat i pantanós, al costat de les ribes de la Durance, com a comunitat de monjos vinguts de Morimond cap el 1144. El nom del monestir Silva –cana significa selva de gossos. Els segles XII i XIII marquen el desenvolupament espiritual i econòmic de l’abadia. La fase de decadència comença a finals del segle XIII. Adquirida l’any 1945 per l’Estat, és restaurada per Revoil i Formigè, famosos arquitectes de monuments històrics, i és la més petita de les tres abadies provençals més cèlebres.

PREGÀRIA, TREBALL I BONDAT
L’arquitectura cistercenca de Silvacane, amb l’harmonia i la puresa de les formes, està clarament influenciada per les regles que Sant Benet va donar en les seves predicacions basades en una recerca de la puresa interior on es pot arribar mitjançant el treball, la pregària i la pobresa.
L’arquitectura és funcional i despullada de cap element decoratiu: són essencials els jocs de llums que es filtren a través de les poques obertures. Construïda sobre el punt més elevat d’aquell lloc, és menys austera que Thoronet i Sénanque: Es poden veure a l’interior decoracions diversificades dels capitells sobre l’únic motiu autoritzat per l’ordre, la fulla estilitzada.

LA PASSIÓ D’UN HOME
Revoil, arquitecte dels Monuments Històrics de França, és un d’aquells homes que passaran a la història per la seva escrupolositat i per la seva passió per salvar preciosos bens per l’Humanitat com Silvacane. Així escriu l’any 1866: Quan es recórren aquests edificis claustrals, aquest superb refectori, aquesta sala capitular tant elegant, no podem evitar un sentiment de pena veient construccions tant dignes d’interès enterrades parcialment en els fems, utilitzades avui com a quadres o porqueres, obligades a suportar, per això, totes les mutilacions i les transformacions més desagradables. Si no és possible salvar aquesta abadia, cal, almenys, protegir aquesta preciosa església l’interior de la qual encara està intacte i presenta una de les més belles tipologies de l’arquitectura cistercenca del Midi de França. Ara la missió s’ha acomplert finalment.