UNA ESPLÈNDIDA SÍNTESI
La construcció de la basílica de Sant Serní va començar a finals del segle XI, en plena reforma gregoriana, o sigui quan les tensions degudes als conflictes de poder feien difícil les relacions entre el Papa, els bisbes, l’abadia de Cluny i els Comtes de Tolosa. La basílica va ser dedicada a Sant Serní, primer bisbe de Tolosa, que va patir el martiri l’any 250: va ser lligat a un brau que el va arrossegar fins a la mort pels carrers de la ciutat en una boja cursa. La Via del Taur fou així anomenada per recordar aquell esdeveniment. La basílica actual va substituir una altra basílica que es remuntava al segle IV, on estaven conservades les relíquies del Sant. El Pòrtic dels Comtes, en el braç sud del transsepte (que conté alguns sarcòfags dels Comtes de Tolosa) va ser acabat l’any 1082. La consagració s’esdevingué l’any 1096, però la basílica encara no estava acabada l’any 1118, quan va morir el canonge Gairard que havia sigut el Mestre d’Obres. Era, ja en aquest temps, un dels monuments més excepcionals del romànic d’aquesta regió. Avui, Sant Serní és, amb tota raó, considerada com la síntesi de totes les recerques arquitectòniques del temps, i l’anunciadora dels temps futurs. Roman l’obra mestre indiscutible del romànic a Occitània.

PER LES MULTITUDS DE PEREGRINS
L’alt campanar octogonal, de cinc plantes, està construït per complet amb maons. Els primers tres nivells són de factura romànica, mentre que els altres dos van ser afegits aproximadament 150 anys després. La punta és del segle XV. La basílica és de grans dimensions: 115 metres de llargada, 64 metres d’amplada fins el transsepte, 21 metres d’alçada fins a sota de la volta.
Havia estat, obviament, concebuda per acollir les grans multituds de peregrins que anaven a Sant Jaume de Compostela i que s’aturaven a Tolosa per la reputació d’aquesta Basílica, rica en precioses relíquies. La construccióm de l’edifici va començar amb pedra, però aquesta va ser gradualment substituïda per maons. Admirables els dos pòrtics, el dels Comtes ja citat amb bells capitells que representen el càstig dels pecats d’Avarícia i Luxúria, i la Porta Miégeville, del segle XII, que ja mostra les noves tendències de l’escultura romànica. En el cor, un bell altar romànic en marbre dels Pirineus que prové del taller de Bernat Gilduin, altar consagrat l’any 1096 pel Papa Urbà II. Del mateix artista, i també executat en marbre de Saint Béat, set baixos relleus inserits a la paret de la cripta.

UNA IMATGE DE GRANDIOSITAT
Carlemany havia estat el primer en fer donació a la basílica de nombroses relíquies, i això va fer que Tolosa adquirís aviat una gran fama entre els peregrins que anaven a Compostela. Després, amb l’augment de la glòria i del poder dels Comtes de Tolosa, la segona basílica va esdevenir, naturalment, un dels punts de referència més important per tota Europa. La seva majestuositat, les seves increïbles dimensions, les nombroses relíquies (Saint Asicle, Santa Victòria, Sant Hilari, Sant Papol , i òbviament Sant Serní) li van conferir una fama que va durar intacta durant segles. Erigida al cor de la ciutat, resta encara avui, amb el seu extraordinari campanar que domina la plana de la Garona, el monument emblemàtic de la “Vila Rosa”. S’aconsella completar la visita anant al “ Musée des Augustins ” per admirar la rica col·lecció de capitells romànics provinents, la major part de Sant Serní (del claustre), de Notre-Dame de la Daurade i de la catedral Saint?Étienne (Sant Esteve). Tot és una meravella: com exemple la “Mort de Joan Baptista” atribuïda a Gilabertus, un dels més grans mestres de l’escultura romànica.