PEREGRINATGE DE SANTS I SOBIRANS
Fou per cumplir les últimes voluntats d’un pobre home que havia demanat de ser sepultat a l’entrada de l’església que van ser desenterrats per casualitat, l’any 1166, les despulles d’un misteriós eremita, perfectament conservades. Davant d’aquest fet miraculós, el cos del presumpte eremita fou exposat davant l’altar i aviat va esdevenir objecte de veneració pels fidels de la contrada. Però els miracles es van multiplicar ( van ser, es diu, 120 en cinc o sis anys), i Sant Amador, tal com havia estat decidit d’anomenar al misteriós eremita, va començar a atraure peregrins de totes bandes. A recer de les parets sobre les altes gorjes de l’Alzon, aleshores fou construït un santuari que va veure desfilar en peregrinatge les màximes personalitats del temps: Enric Plantagenet, rei d’Anglaterra, lluís IX (Sant lluís) i la seva mare Blanca de Castella, Felip el Bell, lluís XI i un gran nombre de sants, Sant Domènec i Sant Bernat. La fama de Rocamadour s’extenia ja fins a Espanya, Portugal, Sicília, i més enllà. El peregrinatge de Rocamadour va conèixer la màxima glòria al segle XIII: en els dies del gran Perdó, es contaven fins a 30.000 romeus, que havien de pujar de genolls els 233 esglaons de l’escalinata. Aquí eren absolts dels seus pecats. El peregrí que havia obtingut el perdó rebia una contrasenya (una mena de medalla miraculosa). És le temps en què Rocamadour acumula immenses riqueses, i el seu nom esdevé quasi tan famós com el de Jerusalem. Però tanta riquesa va atraure també als pecadors, i van ser nombrosos els saquejos. El pitjor va arribar, però, amb les guerres de religió, quan el cos de Sant Amador va ser entregat a les flames pels protestants; i com també resitia al foc, va ser esmicolat a cops de martell. Més tard, també la revolució francesa va actuar contra els edificis, i fou només al segle XIX que es va emprendre la rehabilitació del conjunt. Van tornar a començar també els peregrinatges, que continuen també, encara que ja no siguin tant multitudinaris com en el passat.

ELS SET SANTUARIS
La visita de Rocamadour és de fet una sèrie de pujades i baixades, perquè la ciutadella sagrada està construïda a recer de la gorja excavada pel riu Alzon. Sobre la plaça dedicada a Sant Amador, sorgeixen els set santuaris: El Sant Salvador (la basílica), la cripta del Sant (del segle XII), la capella de Nostre Senyora, i les capelles consagrades a Sant Miquel, Sant Joan, Sant Biagio i Santa Anna. La basílica és d’un estil tardà romànic ogival, i els treballs de restauració empresos després dels saquejos han perjudicat la unitat arquitectònica del lloc. No obstant això, la capella romànica de Sant Miquel manté sobre la paret externa dues pintures de gran qualitat que representa l’Anunciació i la Visitació, i que remuntarien al segle XII. Del mateix període és l’estàtua de la Verge Negra. La campana miraculosa, que els historiadors datan al segle IX, repicava només per anunciar la miraculosa intervenció del Sant.

LA CIUTADELLA DE LA VERGE NEGRA
Entre història i llegenda, religió i creences populars, Rocamadour resta un dels llocs més extraordinaris que es poden visitar. Arrapats a les parets empinades, tots aquells edificis de tantes i diferents menes: cases, oratoris, capelles i esglésies, fan un mateix cos amb la roca i semblen que es recolzen al cel. Alta i inevitable sobre el camí de Compostela, la ciutadella de la Verge negra roman avui com un lloc on es percep encara, a despit dels segles, el buf de l’esperit.