ANTIQUÍSSIMES PRESÈNCIES
Habitat ininterrompudament des de l’Edat de Bronze fins a l’Edat Mitjana l’ oppidum de Vals es troba a 15 Km de Mirepoix. Troballes arqueològiques -ossos, fragments de ceràmica i de vidre- donen testimoni d’aquesta llarga història. Dues curiositats caracteritzen el lloc. Una és la Roca de l’Esperó, que sembla tallada per mans encara maldestres i amb mitjans arcàics; l’altra és la Roca Tallada, que com el seu nom fa suposar fou segurament treballada amb instruments metàllics, encara en són ben visibles les traçes. Se’n dedueix l’impressió que aquell lloc fou durant molt de temps pels homes que el van habitar, un refugi, una casa, però sobretot, un lloc religiós.

UNA ESGLÉSIA A LA ROCA
Si el camí que porta al Cel és costerut i empinat, s’ha de semblar a l’escala que porta a l’església rupestre de Vals, construïda sobre l’antic oppidum. Els esglaons estan tallats en un passadís natural dins la roca, un passatje tan angost que resulta inquietant. S’arriba així a una església pre-romànica, la meitat construïda dins la paret rocosa. Sobre d’aquella es va construir després, al segle XII, una segona església, amb l’absis ricament pintat amb frescs. Les pintures són de clara empremta bizantina, amb personatges rígids i majestuosos, segons una tècnica difosa sobretot a la zona dels Pirineus i a Catalunya, durant tot el període romànic. Per la seva estructura física, els frescs de l’absis recorden una història com de “còmics”, que es desenvolupa en ordre cronològic. Tres aspectes de la vida de Jesús hi estan representats: el naixement, la vida pública i l’entrada a la glòria eterna. Interessant també la massissa torre del campanar, a l’interior de la qual es troba una petita capella romànica (segle XII) dedicada a Sant Miquel Arcàngel.

EL CAMÍ MÉS DIFÍCIL
Més que l’església, que també és de gran interès, impressiona sobretot la pujada al llarg d’aquella estreta via a la roca. Vet-ho aquí la doble funció històrica de Vals: lloc de defensa però també d’intensa càrrega emotiva i espiritual. Sembla com si pujés el simbòlic camí de l’home medieval que penosament cercava d’apropar-se al seu Déu per una via estreta i difícil, com altres homes ho havien fet cercant altres déus al mateix lloc, en l’eterna concatenació d’esdeveniments humans.