UN BISBE MIRACULÓS
Fou un bisbe anomenat Lycere, nascut a lleida al segle VIè, qui segons la llegenda va fer construir aquí dues catedrals, fet molt extraordinari per una petita ciutat. Tal demostració de pietat podia conduir fins a la canonització. I així fou: esdevingut Sant (poc després de la seva mort) no es va oblidar del seu ramat i va continuar intercedint des del cel per seus parroquians. Sobretot per aquells que van ser colpejats per la misteriosa enfermetat que s’anomenava en aquest temps “el mal de la terra” i que avui anomenem epilèpsia. En aquest camp va fer tants i tants miracles que els habitants del poble van tornar a batejar el poble amb el seu nom. Fou així que l’antiga Civitas Conseranorum fundada per Pompeu va esdevenir Saint Lizier.

CARES BIZANTINES
La ciutat alta, circumdada per muralles romanes, tanca la catedral primitiva, Notre-Dame du Siège, és l’antiga seu episcopal. La construcció de l’església actual remunta, amb força probabilitat, aproximadament a l’any 1100. L’altra catedral consagrada a Sant Lizier, està situada a la ciutat baixa i és de gran interés. Té un campanar gòtic i un cor romànic, ornamentat per frescs d’exepcional factura, que representen els apòstols. L’estil és marcadament bizantí (per exemple pels traços de la cara i per l’absència total de fons). L’autor és un pintor anònim conegut només com el “Mestre de Saint Lizier”, a qui estan atribuïdes també moltes altres obres trobades en diferents esglésies de Catalunya i que ara estan exposades el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona. Cal destacar, a la base de les parets de la catedral trossos de columnes amb estries d’època romana que provenien d’antics monuments dels quals no en queden altres vestigis. Els claustres romànics (segle XII) exhibeixen bells capitells esculpits amb motius de diferents estils i inspiració: romànics, mossàrabs, i mig orientals.

UNA BELLA DORMENT
Encara que fou, en temps passat, la capital de la regió de Coserans, el poble, construït sobre un coll que domina el torrent Salat, és avui una bella dorment acotxada davant dels Pirineus. Sant Lizier sembla encara somniar en els dies en què era la reina d’aquell racó de terra occitana, i recordar els dolços lligams que l’unien aleshores a la germana i veïna Catalunya.