EL PODER DE LES MONJES
El monestir de Vallbona és el tercer dels grans monestirs cistercencs situats a la regió de la Conca de Barberà, al costat de Poblet i Santes Creus, però a diferència d’aquests últims, fou construït per les monges. Originàriament s’hi trobava, de fet, una comunitat de germanes sota la guia espiritual de l’eremita Ramon de Vallbona, que es va fondre seguidament amb una altre grup de monjes vingudes de Navarra i que va adoptar la regla cistercenca. El monestir va tenir una gran importància en el desenvolupament econòmic local: seguint les costums cistercenques, les monjes crearen una nova cultura i van fundar nombrosos pobles. Va tenir, inclús, la jurisdicció civil sobre un territori força gran. També la seva influència espiritual fou important i nombroses comunitats religioses femenines acabaren per fer cap a Vallbona. L’abadia de Vallbona a hores d’ara, encara és activa i alberga una nombrosa comunitat de monjes cistercenques.

TRANSICIÓ VERS EL GÒTIC.
El conjunt monumental està dominat per l’església abacial, un majestuós edifici conforme a la planta cistercenca, amb un transsepte més ample, tres absis rectangulars i una cúpula sobre el creuer del transsepte. Pertany al període de transició entre el romànic i gòtic. Les voltes de la nau central i la llanterna del transsepte són ja clarament gòtiques. El pòrtic, decorat amb un bell timpà que representa la Verge i el Nen entre dos àngels és, però, romànic. Romànica és també la galeria est del claustre, i romànica la galeria oest, malgrat que fou construïda al segle XV. És gòtica, però, la galeria nord, del segle XIV. El museu del monestir alberga interessants col·leccions litúrgiques, ceràmiques i escultures entre les que cal destacar una Verge romànica del segle XIII, la Mare de Déu del Claustre.

UNA TERRA CISTERCENCA
Els tres monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona, que converteixen la regió compresa entre Barcelona i lleida en una “terra cistercenca” no són els únics centres d’interès. Es mereix una visita, per exemple, el poble medieval de Montblanc, fundat l’any 1163. Ha mantingut perfectament el seu caràcter medieval, amb muralles conservades quasibé íntegrament. Els carrerons tortuosos estan rodejades per belles cases aristocràtiques que donen a places harmonioses. Al barri baix, l’església de Sant Miquel posseeix una façana romànica. Santa Maria, situada al centre, és però, un imponent edifici gòtic, com el claustre de l’hospital de Santa Magdalena, que ofereix sorprenents perspectives. El patrimoni intern de Montblanc i de les rodalies, ha estat recentment renovat, amb resultats òptims.