ENTRE ELS MÉS RICS DE CATALUNYA
Apareix al segle IX, a la muntanya de Rodes, una “cel·la” d’eremites de la qual es disputen la possessió els monestirs de Sant Esteve de Banyoles i el de Sant Policarp de Razès. Aquest petit monestir es converteix en abadia per voluntat d’un noble de la regió, anomenat Tassis, que li va atorgar riques donacions. El seu fill Hildesind en seria el proper Abat. A finals del segle XI, el monestir, dedicat a Sant Pere serà dels més rics de Catalunya. En el mateix període obté del papa un privilegi insigne: en els anys jubilars, els fidels que vagin a Sant Pere obtindran els mateixos beneficis espirituals previstors pel peregrinatge a Roma. Els segles X, XI i XII són els de l’esplendor pel monestir, que construeix i amplia la seva església. S’hi creen també ràpida i successivament dos claustres amb els edificis monàstics que el circumden. Des del segle XV es produeix una davallada espiritual, però sorgeixen al mateix temps el Palau abacial i l’hostalatge dels peregrins. Les guerres entre Espanya i França són desastroses pel monestir, que és saquejat pels francesos l’any 1708. Entre els nombrosos objectes de prestigi robats figura la cèlebre Biblia de Roda, avui a la Biblioteca Nacional de París. L’any 1795 els edificis monàstics van ser cremats. Abandonat i en ruïna, ha sigut recentment quan ha estat restaurat.

UN ESTIL INNOVADOR I MAJESTUÓS
L’església abacial és l’element més interessant. Començada a la segona meitat del segle X, va ser acabada a l’inici del selge XI. Notable sobretot per l’originalitat de la implantació, que la distingeix de totes les esglésies del temps, i per la qualitat de les escultures dels capitells, que es situen als origens mateixos del romànic. La nau central produeix un efecte de gran alçada, sobretot per les columnes superposades que rodejen les pilastres, a partir del model de l’antiguitat clàssica. El deambulatori al voltant del cor és el més antic de Catalunya i fou en el moment de la seva construcció un fet innovador. A sota, una cripta amb corredor circumda una massisa construcció de pedres que contenia un pou amb les relíquies. Recents excavacions han tret a la llum l’antic claustre, encara en bon estat de conservació i amb traces de pintures sobre les parets. Data de finals del segle X i és un dels rars exemples de l’època.
Al segle XII un nou claustre va ser edificat sobre el vell. Avui restaurat, només ens en resta un esboç, perquè la major part dels elements esculpits originals han estat destruïts o dispersats. Sobre el costat nord es conserva l’antic refectori cobert amb una volta de canó puntat. A l’oest s’alçen el campanar en estil llombard i la Torre de l’Homenatge (segle XIV), que es contraposen harmoniosament.

SUSPESA ENTRE EL CEL I EL MAR
Arrapat a la muntanya, sobre l’extrem límit oriental dels Pirineus, l’edifici domina des de 500 metres d’alçada el Golf de lleó i s’assembla a una gran fortalesa plena de torres i murs amb merlets. Tot havia estat pensat per resistir els pirates que arribaven per mar. Confirma encara aquesta imatge de fortalesa la silueta del castell feudal de Verdera, situat 100 metres més alt. Des d’aquest esplèndid lloc, la mirada abarca des de Narbona fins el Cap de Creus, quan el vent de tramuntana escombra l'horitzó. Moltes llegendes estan lligades a aquest indret. Es parla d’un famós temple de Venus, construït allà on els Pirineus es troben amb el mar, i que hauria estat substituït pel temple cristià dedicat a Sant Pere. Segons una altra llegenda, Sant Pau, primer bisbe de Narbona, s’hi hauria retirat a viure d’eremita en una gruta a sota de l’església, a prop d’un manantial que encara raja. I també hi ha la llegenda que explica com la barca amb la que els Romans haurien entregat les precioses relíquies de l’apòstol Pere quan la ciutat estava amenaçada pels pagans, haurien arribat misteriosament al port d’Armen Rodas, als peus de la muntanya. Les relíquies haurien estat amagades per tres religiosos que les havien acompanyat fins aquell mateix lloc, a la mateixa gruta on Sant Pau s’havia retirat com eremita. Per aquesta raó el monestir hauria estat consagrat a Sant Pere, convertint-se durant segles en lloc de peregrinatge i de pregària.