CARNAVALS E FÈSTAS
Las «Fecas» de Limós (Aude) nasquèron al sègle XIV de las fèstas dels molinièrs. Es un passa-carrièra que se fa en musica amb un ritme lent. Los gropes ricament costumats, portant masquetas, fan lo torn de la plaça segon un ritual plan precís e ordenat, marcant lo ritme amb las caravenas. Los Godilhs, masquetas mai pauras, fan la «china» (se trufan) del mond que badan, aquela china que se fa en tot anonimat darrèr las masquetas permet una granda libertat de paraula. Las sortidas se fan cada dimenge d’ivèrn a comptar de genièr e s'acaban per Carnaval en mars. I a tres sortidas ritualas, lo matin, lo vèspre et la nuèch amb las entòrchas. Las Fecas de Limós demòran amb los «Palhasses» de Cornonterral (departament d'Eraut) una de las manifestacions mai enrasigadas d'Occitania.
Los Palhasses (òmes mascarats e encapelats, vestits de sacas vièlhas confladas de palha) prenon possession del vilatge lo dimècres de las Cendres, un vilatge barrat per l'ocasion ont l'òm a espandit per las carrièras la raca e la fonzalha de las darrièras vendémias. D'un autre band i a los «Blancs» (aital escaissats pr'amor de lor vestit immaculat) que se fan caçar pels Palhasses. Tot Blanc que se fa prene es sulpic banhat e cobèrt de raca pudenta del cap als pès sens distincion de sèxe. Malgrat lor caractari aparentament opausat aquelas doás fèstas popularas an una origina comuna ligada al sens prigond del carnaval qu'èra una mesa en question de l'òrdre establit.