EL FELIBRITGE
La Revolució Francesa, amb la victòria dels Jacobins centralitzadors en extrem, semblà condemnar en nom de la unitat lingüística, totes les altres llengües. El segle XIX, no obstant, veié emergir algunes figures importants de la llengua occitana.
Gensemin, un perruquer d’Agen, va recórrer Occitània amb els seus poemes en Oc, i fou després consagrat pels ambients literaris romàntics de París (amb Lamartine i Nodier). Les seves lectures poètiques atreien milers de persones. Una altra gran figura fou la de V. Gelu, un exponent del realisme popular, i les obres del qual foren censurades pel poder imperial per ofendre la moral pública. Però, el segle XIX estarà condicionat sobretot per Mistral i pel naixement del moviment de Felibritge (1845). Un prestigiós grup entre els quals sobresurt la figura de Romanilha i Aubanel i sobretot l’emblemàtica figura de Frederic Mistral, qui amb "Mirèia", "Calendal" i "El poema del Roine” entra al panteó de la poesia. Al costat de la seva obra poètica, Mistral fou autor del diccionari més complet en llengua d’oc mai concebut, “El tresor del Felibritge”. Ell fou l’únic escriptor occità distingit amb el premi Nobel de Literatura (l’any 1904). El Felibritge va tenir la seva època daurada a finals del segle XIX i es va extendre a tota l’àrea occitana, malgrat les nombroses lluites internes entre els conservadors (els «blancs» dirigits per Romanilha) i els progressistes (els «vermells», amb Forest, Gras, de Ricard). Mistral que va morir l’any 1914, es va allunyar d’aquestes batalles cap a la fi de la seva vida, dedicant-se únicament a la seva obra.