L’ESCULTURA
Pràcticament desapareguda durant alguns segles en àmplies regions d’Europa, l’escultura reapareix amb l’esdeveniment del Romànic de forma grandiosa. Portalades, capitells i ornaments s’embelleixen amb relleus que reprenen tant els temes bíblics com motius profans, inspirats en la mitologia clàssica o en la natura. El resultat és una gran llibertat estilística, distingida amb una gran capacitat d’abstracció. Si l’antiguitat, com ja hem dit, està ben present, en els exemples dels monuments conservats a Roma, també hi apareixen clarament altres influències: la bizantina, la germànica, o aquella vinguda de l’orient sirià o armeni. És un art que mira a l’educació espiritual i expressa magistralment el desig de transmetre valors transcendentals. També aquest caràcter desaparaixerà amb el gòtic.