L’EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA I EL PAPER DELS MONESTIRS
El fet nou és que al voltant de l’Any Mil Europa retroba una certa estabilitat política i disminueix l’amenaça que desde feia temps representaven les incursions dels pobles que encara no s’havien tornat sedentaris: segons alguns historiadors, és aquesta nova situació la que provocarà un fort augment de la població europea. I això crea noves necessitats bàsiques. L’historiador Marc Bloch diu: “en aquest període s’assisteix al creixement més important de superfície cultivable registrat a Europa des de temps prehistòrics”. Per tot arreu s’emprimen noves terres, i es construeix per tot arreu. Al centre d’aquesta activitat hi ha els ordres monàstics: Cluniacencs, Cistercencs, Cartoixans, i molts d’altres. Una població més vasta demana esglésies més grans per acollir no només els fidels sinó també la multitud de peregrins que volen tenir accés a les valuoses relíquies conservades per esglésies i monestirs. També augmenta el número de sacerdots, el culte es personalitza i es requereix un número d’altars més gran.